Els contituents bàsics de l'oració

Continue amb el tema de l'oració per als alumnes de tercer d'ESO, i amb aquesta entrada poden conéixer quins són els seus elements constitutius. Vaig per parts:

• Gramaticalment, l'oració consta regularment de dos elements bàsics: el subjecte (S) i el predicat (P).
• La funció de S la fa un sintagma nominal (SN) i la de P un sintagma verbal (SV). Entre ambdós nuclis d'aquests sintagmes s'estableix una relació de concordança. El verb concorda en nombre i persona amb el subjecte.
• El nucli del SN que fa de S és un nom o paraula que faça la funció d'un nom, com un pronom. El nucli del SV predicat és un verb en forma personal, el qual pot estar acompanyat de complements. 

Per exemple, en l'oració Les meues amigues estudien a la biblioteca, el SN subjecte seria "Les meues amigues", i el SV predicat "estudien a la biblioteca".

• El subjecte pot ser el.líptic, és a dir, no aparéixer d'una manera explícita, però estar representat per un pronom personal fort. Per exemple: Mengem pa, en què el S el.líptic seria "Nosaltres".

L'oració

Conéixer què és una oració, els tipus d'oracions que hi ha i quins són els seus constituents bàsics, és fonamental para poder analitzar textos. Comence en aquesta entrada, dirigida a alumnes de tercer d'ESO dins de la unitat Què diu el diari?,  per definir la oració  i de quina manera podem classificar-les.

Què és una oració?

Podem dir que una oració és:

• Un conjunt de paraules o elements gramaticals al voltant d'un verb, i que tenen sentit globlament.
• Una unitat fonològica, per les pauses i l'entonació.
• Una unitat morfosintàctica, pel fet d'estar formada per categories gramaticals que s'interrelacionen per les seues funcions.
• Una unitat semàntica, ja que té sentit complet.

Tipus d'oracions

• Segons el nombre de verbs que tenen poden ser:

1. Simples: formades per un sol verb en forma personal. Per exemple: Carles llig el diari.
2. Compostes: tenen més d'un verb en forma personal. Per exemple: Carles llig el diari mentre desdejuna.

• Oracions impersonals: són les que no poden tenir subjecte. La majoria estan formades pel verb haver-hi en tercera persona o verbs relacionats amb la meteorologia, com ploure, nevar, tronar, fer fred, fer calor... Per exemple: Hi ha moltes mosques hui; Ahir plovia molt.

El cos de la notícia (II)

Continue en aquesta entrada amb tres recursos gramaticals més que el periodista fa servir per escriure el cos de la notícia.

1. La informació s'organitza seguint el model de la piràmide invertida. El text comença pel desenllaç i la resta de la información se distribueix de més a menys interés. Les dades més importants estarien al primer paràgraf, en el següent s'afigen detalls i així succesivament. El contingut informatiu va decreixent a mesura que el text avança. Es poden utilizar els titolets per a organitzar els paràgrafs per idees.
2. El periodista recorre a les citacions textuals per a augmentar la credibilitat de la notícia. Són opinions i paraules dels protagonistes dels fets. S'escriuen entre cometes, van seguides de verbs com dir, declarar, confirmar..., i a continuació el càrrec i el nom del declarant.
3. El cos de la notícia ha d'estar cohesionat, i això s'aconsegueix enllaçant els seus elements amb connectors finals, causals, lògics o consecutius, i no hi ha repeticions de mots o conceptes.

Ací tens un exemple d'una notícia en què pots analitzar el que ja hem vist sobre les parts, el titular i el cos. Ànim!

El cos de la notícia (I)

Junt amb el titular, el cos és l'altre element bàsic de la notícia. En les següents dos entrades els alumnes de tercer d'ESO coneixeran quina estructura té i com s'ha escriure correctament. El cos és la part més àmplia de la notícia i desenvolupa tota la informació de manera completa, clara i ordenada. 

Recursos gramaticals del cos de la notícia

1. L'autor és un narrador extern que escriu en tercera persona gramatical i utilitza el llenguatge estàndar, fugint de paraules col.loquials i de termes del llenguatge culte i especialitzat. Es presenta la informació de manera objectiva, és a dir, sense aportar opinions ni valoracions sobre els fets que es conten.
2. El cos de la notícia estarà complet si respon a les sis preguntes bàsiques del periodisme: 

• Qui?: el lector coneix el protagonista dels fets.
• Què?: es tracta del fet en sí mateix.
• On?: explica el lloc on han ocorregut els fets.
• Quan?: especifica el temps en què han ocorregut aquests.
• Com?: el periodista explica les circumstàncies que envolten el fets.
• Per què?: amb aquesta resposta el lector sap la causa que ha provocat els fets.